Taller de “Tècniques antigues al laboratori”

Pestanyes primàries

  • Posted on: 11 May 2016
  • By: admin
Tècniques antigues de laboratori

Ubicació: Pati Llimona (Barcelona)
Professor: Francisco Gómez Taller Milans

Desenvoluparem un treball de creació a través d’antics processos fotogràfics, que ens permetran descobrir la interacció dels suports amb la fabricació d’emulsions fotogràfiques del Segle XIX com la cianotípia, marró Van Dyke, la goma bicromatada, el paper salat i l’albúmina.

Objectiu del taller

El taller de tècniques antigues de laboratori, té l’objectiu de ser una font d’estímul, d’experimentació per a aquells que vulguin desenvolupar projectes a través de la creació d’impressions originals amb tècniques diferents de l’exercici habitual del laboratori fotogràfic

Programa

Introducció als processos fotogràfics del segle XIX. Recorregut històric dels materials fotosensibles i la seva conservació.
Concepte negatiu-positiu. Imatge per ennegriment directe. Imatge latent. Producció de negatius a partir d´un arxiu digital. Corbes.
Introducció i fabricació d’emulsions fotosensibles: cianotipia,
Paper Salat, Goma Bicromatada, albúmina. virats i conservació.

Tècniques de laboratori a estudiar:

A base de sals de plata

Talbotip (Calotip)
Paper salat
Albúmina
Col·lodió humit (1880)
Gelatina bromur de plata

A base de sals feriques

Cianotípia
Marró Van Dyke
Platí

Tècniques pigmentaries

Goma bicromatada
Estampa de carbó

(https://es.wikipedia.org/wiki/Categor%C3%ADa:Procesos_fotogr%C3%A1ficos)

D'una sola capa:

Les tècniques d'una sola capa consistixen en disposar el material sensible directament sobre el suport (paper, roba, etc.).
Aquesta s'aplica amb un pinzell pla d'espuma de la forma més homogeni possible.

  • Algunes tècniques d'una sola capa son: Cianotípia, paper salat

De dues o més capes:

Les tècniques amb dues o més capes consisteixen en aplicar sobre el paper (o altre superfície) una capa de gelatina que farà de suport del material fotosensible que s'afegirà posteriorment a aquesta. Aquesta gelatina es pot aconseguir amb diferents materials com la “Cola de peix” la “Cola de conill” o similars. El més important es la densitat d'aquesta gelatina. La densitat es mesura amb la unitat “bloom” i per aquestes tècniques del curs ha de ser d'un valor d'entre 175 i 250 bloom.

  • Tècniques de dues o més capes: Albúmina, Goma bicromatada

Els papers utilitzats han de ser de 250 o més g/m2, lliures d'àcid (PHP neutre) i de gra fi. A les botigues de material artístic podem trobar paper sota les categories de papers d'aquarel·la o papers de gravats.
Es pot trobar tot tipus d'aquestos papers a https://www.vpiera.com

Els recomanats son:

  • Fabriano Rosaespina 240 g/m2, 50% cotó
  • Canson 250 g/m2, 6% de cotó

Preparar els negatius:

Sempre que sigui possible treballarem amb negatius de gran format (càmera tècnica) però si no en tenim o tenim de mides més petites sempre podem “fabricar-los” amb les següents tècniques, sempre intentant tenir una densitat alta als negres:

  • Imprimir un escaneig del negatiu (o d'una foto escanejada) en paper de polièster pictòric
  • Ampliar el nostre negatiu amb pel·lícula ortocromàtica (suporta la llum vermella de laboratori) i s'hi treballa com amb paper fotogràfic, inter-possitius o inter-negarius.
  • Imprimir a una copisteria una doble transparència. La superposarem per fer el contacte.
  • Imprimir la imatge en paper vegetal

cianotipia-01.jpg

Tècnica de Cianotípia

En un procés típic es fan servir una mescla a volums iguals d'una solució al 8,1% (pes/volum) de ferrocianur de potassi i una solució al 20% de citrat fèrric d'amoni. Aquesta solució és lleugerament fotosensible i fosca. Els cianotips es poden imprimir sobre qualsevol superfície capaç de mullar-se en la solució de ferro.
Es pot produir una imatge positiva exposant-la a una font de llum ultraviolada, com la llum solar, amb un negatiu. La llum ultraviolada redueix el ferro (III) a ferro (II). A Això li segueix una complexa reacció del ferro (II) cap a ferrocianur. El resultat és un tint blau insoluble de ferrocianur fèrric (blau de Prússia).
A la Wikipedia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cianot%C3%ADpia

Preparar els químics:

  • Preparat A: Citrat fèrric d'amoni (25gr x 100ml d'aigua mineral)
  • Preparat B: Ferrocianur de potassi (10gr x 100ml d'aigua mineral)

Un cop preparats aquestes dissolucions les deixarem reposar unes hores (1 dia millor). S'ha de conservar en envasos que protegeixin el producte de la llum, una ampolla de cervesa ben tapada anirà bé.
Només farem la barreja final dels dos productes (A + B) en proporció 1+1 de cada preparat quan anem a “pintar” els papers per Cianotípia.

Procediment:

  1. Filtrem amb un filtre de paper per cafetera la barreja final dels dos productes per treure impureses.
  2. Amb un pinzell d'espuma ample, pintarem el paper (o superfície a insolar) de la forma més homogènia que siguem capaços. No cal posar-hi massa líquid, però si és important repartir-lo bé.
  3. Deixarem el paper pintat a eixugar a un lloc ben fosc durant uns minuts. Dependrà de la quantitat aplicada i del gruix del paper
  4. Disposarem el paper pintat i sec sobre una fusta d'igual o més mida que el paper.
  5. Col·locarem el negatiu sobre el paper amb la part de la emulsió en contacte amb el paper
  6. Finalment posarem un vidre al damunt per assegurar-nos que no es mou el paper amb el negatiu i subjectarem la fusta amb el paper més el negatiu i el vidre amb unes pinces que facin una bona pressió. També es pot comprar un aparell exprés per fer contactes.
  7. S'exposa (també anomenat “cremar”) el contacte amb llum ultraviolada o al sol (si en fa prou). El temps variarà molt depenent del sol i de la densitat del nostre negatiu. La norma serà anar mirant fins que el verd del material sensible es converteix en un gris neutre. També s'ha d'observar quela imatge es veu un xic sobre-exposada.
  8. *Es pot utilitzar un aparell de bronzejat ja que és llum ultraviolada.
  9. Retirarem el vidre per extreure'n el paper
  10. Revelarem el paper ja exposat a una cubeta de plàstic amb abundant aigua de l'aixeta. Mourem lleugerament la cubeta i canviarem l'aigua fins que aquesta no li quedin restes de la solució fotosensible (de color verd).
  11. Estenem el paper fins que s'hagi assecat del tot i ja tenim la nostre primera Cianotípia!
  12. També podem pujar el contrast amb una dissolució d'aigua amb aigua oxigenada.
  13. Per aclarir la còpia (si l'hem cremat massa) farem servir una dissolució de 5gr de carbonat de sosa x 1 litre d'aigua o 5ml d'amoníac x 1 litre d'aigua.
    Si la copia està ja seca prèviament l'haurem de submergir en aigua fins que quedi ben mullada
  14. blanquejador-cianotipia.pngVirats! Un cop blanquejada la còpia, es pot submergir en te calent (acabat de fer) per obtenir virats. El color dependrà del tipus de te utilitzat (verd, vermell, etc.)

 

goma-bricomatada-02.jpg

Tècnica de la Goma bicromatada

La goma bicromatada és un procés fotogràfic antic. Utilitza goma aràbiga i dicromat de potassi.
Es tracta d'un procés d'impressió fotogràfica creat en els primers temps de la fotografia, així en 1839 Mungo Ponton va descobrir que els bicromats són sensibles a la llum.
Més tard William Henry Fox Talbot va trobar que els col·loides com la gelatina i la goma aràbiga es convertien en insolubles en aigua després de l'exposició a la llum.
Alphonse Poitevin va afegir pigment de carboni als col·loides el 1855, creant la primera impressió al carboni, precursora de la goma bicromatada. El 1858, John Pouncy va utilitzar altres pigments acolorits amb goma aràbiga per a crear les primeres imatges en color depenent del pigment utilitzat.

Bastants anys després, el 1894 el fotògraf A. Rouillé-Ladevéze va reprendre aquest procediment i va realitzar una exposició al Saló de París. En les seves fotografies s'observava un resultat més proper a la pintura.
Mitjançant el seu ús i un retoc amb brotxa o llapis es podien afegir o eliminar parts de les mateixes i també alterar tons i colors. Després d'aquesta exposició el pictorialista Robert Demachy va començar a utilitzar-la, al costat d'Alfred Maskell, el que va convertir aquest procés en molt popular a finals del segle XIX.
A la Wikipedia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Goma_bicromatada

Preparació

Primer prepararem la Goma. Per això barrejarem 2gr de cola de peix amb 100ml d'aigua. Es deixa reposar durant 1 hora. Seguidament posarem la barreja en un recipient i aquest en bany maria amb aigua ben calenta. Això farà que la mescla tingui la consistència perfecte per poder-la aplicar amb un pinzell d'espuma i ample sobre el paper.

Procediment:

  1. Preparació de la goma
  2. Apliquem la goma sobre un paper amb un pinzell ample d'espuma. És molt important mirar que la capa que estem aplicant sigui el més uniforme. Al ser la goma un material incolor haurem de mirar-ne el reflex a la llum per veure que s'ha aplicat correctament el producte sobre el paper.
  3. Deixem assecar el paper amb la goma
  4. Repetim la operació 2 i 3 fins a 4 vegades.

goma-bricomatada-01.jpg

Preparació de la goma bicromatada:

IMPORTANT: Utilitzar mascara i guants en tot el procediment, el bicromat és molt tòxic!
La goma bicromatada està composta de goma aràbiga (que es pot comprar en pols o en una mena de pedres) i bicromat de potassi. També es pot utilitzar bicromat d'amoni però aquest és més car i més sensible.

  1. Dissolem la goma en aigua destil·lada (la proporció és de 40 gr. amb 100 ml d'eigua destil·lada.
  2. Esperarem 24 hores removent de tan en quant la dissolució.
  3. Dissolem 10 gr. de bicromat de potassi amb 100 ml d'aigua destil·lada. Utilitzarem per ajudar a la dissolució un bany maria amb aigua ben calenta (no bullint).
  4. Afegim el pigment. Aquest pot ser qualsevol pigment que no porti alcohol, pot ser qualsevol pigment en pols o bé, com utilitzarem, aquarel·la.
    El procediment consta de barrejar primer el pigment amb 10 ml de la goma ja preparada.
    (Calcularem un 10% de pigment del total de la emulsió. Així vol dir que utilitzarem 2 gr. de pigment per un total de 200 ml d'emulsió de goma bicromatada que estem preparant.)
  5. Un cop ja tenim ben barrejat el pigment amb tota la goma, hi afegirem la dissolució del bicromat de potassi.
  6. Aplicarem la barreja total (goma aràbiga + pigment + bicromat de potassi) sobre el paper en el que treballarem.
  7. Recordeu que aquest paper li haurem aplicat de 2 a 4 capes de goma prèviament.

  8. El procediment correcte per aplicar la goma bicromatada seria:
    • Sobre uns superfície de fusta o similar estendrem papers de diari o similar (per protegir la fusta)
    • Subjectarem amb unes xinxetes el paper a la fusta, una xinxeta a cada cantonada del paper
    • Prepararem un parell de pinzells humits d'aigua i un recipient amb aigua per poder-los netejar immediatament despès de la seva utilització. La goma s'endureix ràpid i això facilita la feina.
    • Posarem directament sobre el paper una bona quantitat de la emulsió.
    • Ràpidament amb un pinzell ample (i a ser possible de pel ben fi) repartirem la emulsió per tota la superfície. Sempre passant el pinzell en una direcció per obtenir una superfície el més homogènia possible.
    • Finalment acabarem de repartir-ho tot bé amb el segon pinzell.
  9. Deixar assecar el paper en un lloc totalment fosc (el material és fotosensible!)
  10. Ja estem llestos per “cremar” el paper amb un negatiu. Utilitzarem per això una andròmina de cremar negatius per contacte (una superfície dura i fosca, el paper sensibilitzat, el negatiu, el vidre i unes bones pinces per subjectar-ho tot).
  11. Exposarem el contacte al Sol o bé utilitzarem una font de llum ultraviolada (com les de posar-se moreno!)
    El temps d'exposició dependrà, com sempre, de la densitat del nostre negatiu i haurem de fer algunes probes. El temps aproximat amb llum ultraviolada serà d'uns 5 minuts i depenent el resultat escurçarem o augmentarem el temps d'exposició.
  12. foto_de_grup.jpg
    Aqui tota la colla d'alumnes "revelant" Goma Bicromatada.

  13. Per "revelar" el paper utilitzarem aigua calenta dins una cubeta.
    Mourem lleugerament la cubeta i anirà apareixent la imàtge.
    Cal tenir paciència, el procediment pot anar de 20 a 40 minuts, sempre depenent de la densitat del nostre negatiu.
  14. Un cop la imatge sigui satisfactòria submergirem el paper en aigua freda per endurir la goma i penjarem el paper fins que s'assequi totalment.
  15.  

    Tècnica Marró Van Dyke

    El Marró Van Dyke és un proces fotogràfic antic que utilitza el citrat fèrric amb el nitrat de plata per sensibilitzar el paper proporcionant unes imatges en tons marrons que recorden les obres del pintor Van Dyck (https://es.wikipedia.org/wiki/Anton_van_Dyck)
    El proces és similar a la calitipia a l'utilitzar les propietats fotosensibles d'algunes sals de ferro i plata però només permet la obtenció de tons marrons. S'acostumen a utilitzar diversos suports com paper o tela, encara que és preferible que tinguin una textura suficient per aconseguir l'efecte de similitud amb els llenços, despés de ser sensibilitzat el suport s'exposa per contacte mitjançant la utilització de llum ultraviolada ja que els temps d'exposició acostumen a ser llargs. Despés de la exposició es renta el paper i es fixa amb tiosulfat (https://es.wikipedia.org/wiki/Marr%C3%B3n_Van_Dyke)

    Preparació

    1. Per preparar la formula del “Marró Van Dyke” primerament prepararem 3 recipients amb els següents elements químics:
      preparant-van-dyke.png
      • A – 10 gr. Citrat fèrric amoniacal (C6H5+4yFexNyO7)
      • B - 2,5 gr. d'àcid tartàric (C4H6O6)
      • C – 4gr de nitrat de plata (AgNO3) (cal tenir compte ja que és un producte corrosiu)
    2. Seguidament omplirem un altre recipient amb 100ml d'aigua destil·lada.
    3. Repartirem a parts iguals els 100ml d'aigua destil·lada entre els tres recipients i dissolem bé amb una cullereta o similar.
    4. Barrejarem la dissolució A amb la B.
    5. Barrejar A+B amb la dissolució C amb MOLTA CURA. Cal anar afegint el nitrat de plata gota a gota.
    6. sensibilitzar-van-dyke.png
      S'aplica la barreja resultant de la forma més uniforme que puguem sobre un paper que prèviament hem impregnat amb 2 o 3 capes de gelatina. Per preparar aquesta gelatina podem mirar la mateixa preparació que amb la tècnica de la “Goma Bicromatada”.
      També és pot aplicar directament sobre el paper però tindrà menys resolució la imatge resultant
    7. insloacio-vandyke.png
      Insolarem per contacte un negatiu amb el paper sensibilitzat i assecat amb marró Van Dyque. El temps d'exposició és més curt que amb la Cianotipia i en aquest cas haurem de anar mirant la imatge resultat fins que el color canvii a un marró neutre. Quan comencem a veure la formació de la imatge a les altes llums ja podrem parar la insolació.
    8. Netegem bé el paper en una safata amb aigua
    9. fixat-vandyke.png
      Finalment fixarem la imatge amb fixador universal (dissolució de 25 ml d'hipo (trisulfat sòdic) amb 975 ml. d'aigua de l'aixeta.
    10. final_vandyke.png
      Rentat a consciència del paper ja fixat. Uns 20 minuts.

     

    Apunts:

    Productos químicos usados en fotografía