Jazz I Am 2026 — Quan un festival petit té més a dir que un de gran
Cobertura fotogràfica completa de la vuitena edició del showcase organitzat pel Taller de Músics a El Molino, Barcelona.
Hi ha festivals que impressionen per la seva grandiositat. I d’altres que marquen per la seva densitat i criteri. Jazz I Am és dels segons.
Organitzat pel Taller de Músics —escola de referència a Barcelona des del 1979— funciona com un showcase professional de tres dies. No és un festival de masses. És un espai on artistes, agents, sales, patrocinadors, periodistes i institucions es troben per construir relació i escoltar música d’alt nivell. Enguany, a El Molino del Paral·lel.
La fotografia em dóna el privilegi d’estar present en moments únics i irrepetibles.
Primera jornada (11 de març)
Cinc proposta en format breu, amb capacitat de sorprendre sense esgotar. Endless Trio va obrir amb una fusió entre tradició i contemporaneïtat. Cris Lópezz Quartet va barrejar flamenc, electrònica i jazz amb sonoritats mediterrànies. Barencia va portar la col·laboració Barcelona-Florència, amb la balladora Karen Lugo incorporant el zapateado com a element instrumental.
Un parèntesi de Welcome Drinks a la terrassa d’El Molino va permetre les converses professionals que fan d’aquest festival un espai de xarxa real. El tancament de la jornada va anar a càrrec de Blood Quartet & Dongyang Gozupa: residència artística catalano-coreana que combina yanggeum, rock alternatiu, free jazz i electrònica. Un caleidoscopi sonor.
Segona jornada (12 de març)
Cinc maneres de dir jazz. Magalí Sare va obrir amb veu i multiinstrumentalisme sense etiqueta fàcil. Xavi Torres Trio va presentar material propi combinat amb reinterpretacions de cançó de protesta, amb una intimitat que va calar fons. Daniel García Trio va mostrar el seu àlbum Wonderland, amb qualitats onírics i influències globals. Lucía Rey Cuarteto va oferir piano modern amb una flauta que va robar protagonisme. Marc Ayza Social Base va tancar la jornada amb groove modern i tocs electrònics.
Tercera jornada (13 de març)
La secció Showlabels va presentar el treball de segells discogràfics a través de Fresh Sound New Talent. Els showcases de la tarda van incloure Gràcia x de la Cruz (flamenc al piano, intens i directe), Magnificat (gospel mediterrani en múltiples idiomes), Andrew Moreno (free jazz sofisticat i improvisat) i, com a tancament, Tumbando a Monk: una revisió de Thelonious Monk a través de ritmes caribenys i jazz llatinoamericà amb elements andalusos, que va saber evitar l’homenatge fàcil.
La cobertura, més enllà de l’escenari
Una cobertura fotogràfica professional d’un festival com Jazz I Am no és fotografiar concerts. És documentar l’esdeveniment en la seva totalitat.
Això inclou les actuacions, però també els moments informals: les converses entre professionals als passadissos, els intercanvis durant els descansos, els músics que escolten els seus col·legues des del públic. Tot allò que construeix la comunitat que un festival com aquest genera.
Equip: Canon 28mm f/2.8 · Canon EOS 5D Mark II · Sigma 70-200mm f2.8 II.
