Festival de Blues de Barcelona 2020

Pestanyes primàries

  • Posted on: 14 July 2020
  • By: admin

De nou, un any més, hem pogut gaudir del 18è Festival de Blues de Barcelona. Normalitat? Doncs poca, la veritat. Gràcies a l'esforç de l'associació Capibola Blues, i en mig de la crisi sanitària del Covid el format del ja més que clàssic Festival de Blues de Barcelona ha canviat. Entre les principals novetats d'enguany jo en destacaria les següents:

  • No hi ha agut artistes residents a l'estranger. Evidentment la impossibilitat de viatjar ho ha fet així, però s'ha aprofitat per intentar recolzar la escena local, amb músics de molt divers origen i qualitat més que contrastada. Molts d'aquests artistes, amés, han passat per la recentment desapareguda Escola-Taller de Blues de Barcelona (que esperem reobrin ben aviat). Uns com a alumnes, d'altres com a professors.
  • Aforament limitat, molt limitat. - També per la crisi sanitària s'ha limitat el número d'assistents a només 250 persones per concert. Els mitjans professionals d'informació també hem sigut pocs. Amés tothom que ha assistit a l'esdeveniment ha calgut que es registri amb noms i cognoms per si, esperem que no, hi hagués un focus d'infecció es pugues reaccionar a temps.
  • Més dies, menys grups per dia - També per acomplir al màxim amb les exigències de la pandèmia, s'ha optat per un sol grup cada vespre però més dies de concerts. Això ha permès, malgrat tot, que passessin 12 bandes de diferents mides i un bon número de músics. Alguns més d'un dia en diferents formacions.
  • Preu: Si, per primera vegada s'ha demanat una compensació econòmica per gaudir dels concerts. El motiu és clar i penso que tothom ho ha entès. Amb les limitacions d'aforament i les limitacions de venda al bar (entrepans, mojitos, etc.) els números no sortien de cap de les maneres. El públic ha pagat 5€ per concert preu que considero simbòlic i espero que ajudi a mantenir aquesta iniciativa cultural.
  • Streaming! Si, ja ha arribat la modernitat al Festival de Blues. Gràcies a la iniciativa de Distancias Cortas s'ha pogut gaudir també de totes les actuacions del festival des de casa.

Però bé, després de comentar les novetats d'obligat compliment per les circumstàncies passem a xerrar del que interessa en aquest racó d'Internet, la fotografia.

Digueu-me cabut, antic, clàssic o senzillament el que voleu, però jo soc feliç fent tot el reportatge del festival amb el meu equip analògic i disparant en blanc i negre. Com de costum he utilitzat la meva estimada Leica M6 acompanyada de les òptiques Voigtlander 21mmf/4, Summicrom 50f/2 i Elmarit 90mmf/2.8. De pel·lícula una ben clàssica i que mai decepciona: Agfa APX400 que l'he forçada a ISO800 i l'he revelat, cada mati sobre les 6AM, amb Rodinal a 1+50 per obtenir-ne un rendiment acceptable amb el procès de revelat forçat.

I aquí us deixo uns enllaços a les galeries de cada dia: