La jornada dels Barcelona Gipsy balKan Orchestra al Palau
Una jornada sencera amb els Barcelona Gipsy balKan Orchestra: assajos, muntatge i un concert memorable al Palau de la Música Catalana, dins el Mas i Mas Festival.
Acompanyar una banda durant tota una jornada és un privilegi. El 25 de juliol, gràcies a la complicitat de l’Ivan Kovačević, vaig poder fer-ho amb els Barcelona Gipsy balKan Orchestra (BGKO), dins del Mas i Mas Festival. Una formació que porta als escenaris les músiques populars dels Balcans i l’Europa de l’Est: una música festiva, intensa i carregada d’energia.
Vaig començar el dia amb ells a l’estudi Here Comes The Sound, on van repassar el repertori abans del concert. Allà vaig conèixer alguns dels convidats de la vetllada: Ľubomír Gašpar al cimbalom, Sasha Agranov al violoncel i el llegendari violinista hongarès Roby Lakatos. Escoltar-los a pocs metres de distància és un privilegi difícil d’explicar.
Però el més important, per a mi, és el «mentrestant»: tot el que passa abans que s’aixequi el teló. Els assajos, les converses, les complicitats, el muntatge, les proves de so… Aquestes hores permeten entendre que darrere d’un concert de dues hores hi ha molta feina invisible.
A la tarda, trasllat cap al Palau de la Música Catalana. Muntatge, microfonia, il·luminació, proves de so. Poc abans de les set, el públic començava a ocupar els seients i els músics es retiraven als camerinos per preparar-se per sortir a escena.
El concert va ser memorable. Es va acostar a les dues hores de durada, però el repertori se’m va fer sorprenentment curt. La formació va començar reduïda i, peça rere peça, s’hi van anar incorporant la resta dels músics i els convidats especials, fins a convertir l’escenari en una autèntica celebració. Magali Sare i la magnífica Margherita Abita en van ser les grans protagonistes vocals. Quan van arribar els bisos, el públic es va posar dempeus: el Palau, ple de gom a gom, va esclatar en una llarga ovació.
Després, al vestíbul, els músics saludaven el públic, signaven discos i agraïen l’escalf rebut. I com si Barcelona també hagués volgut participar en la festa, una forta tempesta ens va obligar a esperar una estona abans de marxar. Un final perfecte per a una jornada intensa, plena de música i de fotografies.
